D'AVIS A NÉTS
Sé el que em dirà el meu nét: “I què vols que en faci d'aquesta andròmina inútil, avi?”
Ho sé, perquè justament això és el que jo li vaig dir al meu avi, i també és el mateix que ell li va dir al seu, quan vam rebre aquesta vella màquina d'escriure que ja porta 200 anys a la nostra família passant de generació en generació.
I també sé el que li contestaré jo, perquè serà el mateix que em va dir el meu avi i a ell també li havia dit el seu: “No se sap mai quina utilitat pot tenir però, si més no, la podràs fer servir per fer 'underwood amb olivettis'”.
Avui en dia, no hi ha ningú (fora dels membres de la nostra família i no tots), que entengui el significat d'aquest joc de paraules. Un dels nostres avantpassats el va llegir en un antic llibre (el meu avi em va dir quin era però ja no me'n recordo) i l'hem anat repetint i conservant, igual que hem conservat aquesta vella relíquia inservible dins de la nostra família malgrat tots els anys que han passat.
I ara ha arribat el meu torn. Em toca a mi explicar al meu nét que Underwood i Olivetti eren dues marques de màquines d'escriure i que les màquines d'escriure són uns aparells que fa decennis que ningú fa servir però que es veu que eren els precursors dels teclats d'entrada de dades, que al seu torn van ser els precursors de les pantalles tàctils, que és el que es feia servir abans de les interfícies neuronals actuals. I també li diré que les dades que escrivien aquestes màquines quedaven emmagatzemades en un suport que s'anomenava “paper”, que sembla que era una cosa molt fràgil però que no necessitava ni energia per funcionar ni cap aparell extern per consultar-lo (ja estaria bé que tornessin a inventar una cosa així, sigui dit de passada).
I una vegada el meu nét hagi entès això, li explicaré, igual que va fer el meu avi amb mi, la gràcia del joc de paraules que no és altra que adonar-se que si pronuncies seguits els noms d'aquestes dues marques de màquines d'escriure sona gairebé igual que si diguessis “un vermut amb olives”. I aleshores li diré que això de “fer el vermut” era un acte social que reunia algunes persones cada cert temps (generalment cada diumenge) en un lloc determinat (un establiment públic) per beure una beguda alcohòlica (el vermut) i parlar entre ells.
Això últim li explicaré tal com m'ho va explicar a mi el meu l'avi però he de confessar que hi ha algun detall que no acabo de veure gens clar. No dubto que abans la gent es reunís per parlar (la comunicació era així de primitiva anys enrere) i també podria ser que la gent necessités consumir begudes estimulants (les càpsules d'endorfines sintètiques personalitzades tampoc fa tants anys que estan a l'abast de tothom). Ara bé, el que no em quadra de cap manera és que això ho anessin a fer a uns edificis en forma de torre situats a la vora de les costes més escarpades i que tenien al capdamunt una llanterna que feia llum per guiar als vaixells (quan els vaixells necessitaven ser guiats perquè encara no existia el control remot mundial, és clar). Però quan li vaig preguntar al meu avi, em va assegurar que era així mateix. Encara em sembla que el sento: “Què sabràs tu!. A mi m'ho va dir el meu avi i jo t'ho dic a tu. I si jo et dic que la gent anava a fer el vermut als fars, és que el vermut es feia cada diumenge als fars i punt!!!”.
* * * * * * * * * *
NOTA: Quan vaig veure al blog dels Relats Conjunts la fotografia de la màquina d'escriure Underwood, el primer que em va venir al cap va ser aquest joc de paraules que m'ha servit per fer el relat i que jo havia llegit abans en algun lloc. El problema és que (com li passa al protagonista del text) no recordo d'on ho vaig treure. Juraria que ho vaig llegir en un llibre de l'Avel·lí Artís-Gener però també podria ser en un de Josep Maria Espinàs o potser de Pere Calders... No n'estic segur però m'agradaria estar-ne i per això us demano la vostra ajuda: Algú de vosaltres sap on vaig poder llegir això de "Underwood amb olivettis"?. Moltes gràcies!.